Madrigal és el segon disc en solitari interpretat pel bombardinista suís Thomas Rüedi, amb la companyia de la pianista Ivet Frontela.

Rüedi explica a la seva pàgina web que, després d’haver publicat el seu primer disc en solitari, Elégie, la seva vida com a intèrpret va donar un gir de cent-vuitanta graus. Se li van començar a obrir portes en el món de la música: recitals, màsters, concerts amb orquestra... "Em sento tan privilegiat de viure la meva vida com a músic!",va dir en una entrevista després de gravar el segon disc. "La meva admiració pels grans compositors romàntics no ha canviat al llarg d’aquests anys, i Madrigal és una altra declaració d’aquest fet". 

També va afegir-hi que està agraït per la inspiració i la companyia que li ha proporcionat la seva acompanyant en aquest projecte: Ivet Frontela. És una pianista d’origen cubà que actualment viu i treballa a Barcelona, on segueix una carrera intensiva com a solista, pianista acompanyant a l'Esmuc i educadora social. El seu repertori inclou des de compositors de música clàssica occidental fins a ritmes llatinoamericans, especialment cubans. Com a intèrpret i conferenciant ha viatjat per tot Europa i Llatinoamèrica.

El madrigal, segons la definició de l’enciclopèdia, és una cançó amb text profà, quasi sempre a dues veus que contrasten. Però, en aquest cas, Rüedi ha volgut anar més enllà d’aquest significat. Se suposa que el nom de madrigal deriva de les paraules llatines cantus matricalis, que significa una cançó en la llengua materna. Rüedi ha cregut que donar-li aquest títol al disc és molt apropiat perquè sent que la seva llengua materna, a nivell musical, és la de l’expressió romàntica.

És per això que quest disc inclou peces de Frank Bridge, Gabriel Fauré, Sergei Rachmaninoff, Pjtor Tchaikovsky, Maurice Ravel, Jacques Offenbach, Enrico Toselli, Manuel de Falla, Enrique Granados i Franz Schubert. Totes les obres interpretades són arranjaments del propi solista, Thomas Rüedi.