Els qui no el coneguin potser pensaran que el professor Marc Heilbron és un representant de la més genuïna Musikwissenschaft germànica. Tanmateix, nascut a Barcelona, les seves arrels alemanyes li queden, diu, força llunyanes, tot i que Bayreuth sempre el crida. Els qui el coneixen saben que a l'Esmuc imparteix Història de l'òpera, Música i cultura II i altres assignatures de musicologia. 

El principal tret del meu caràcter? La tolerància.

La qualitat que més valoro en una persona? La confiança.

El meu principal defecte? Molts, però un és molt evident, el desordre.

La meva ocupació preferida?  Llegir, tant coses de musicologia com d'altres lectures.

El meu somni de benestar? Una conversa amb amics acompanyada d'un bon vi.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Qualsevol cosa important que afecti els meus fills.

Què voldria ser? M'agrada allò que faig, però sempre és pot fer millor.

On desitjaria viure? En una casa amb balcó mirant el Golf de Nàpols.

Quin animal prefereixo? El gat, independent i a la vegada carinyós.

Algun so o música que avorreixo? Les músiques que t'imposen: les músiques ambientals, el fil musical...

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Wagner: Preludis i Obertures, dirigits pel Karajan. Vaig passar una adolescència wagneriana...

Els meus escriptors preferits? Stendhal, Sciascia i Joseph Roth.

Els meus personatges de ficció? Zeno, de La consciència de Zeno de Italo Svevo. M'identifico molt amb ell. I Mafalda, per la seva batalla contra la injustícia.

La pel·lícula de la meva vida? El tercer home.

Els meus intèrprets preferits? Maria Callas, Giuseppe di Stefano, Carlos Kleiber, Amy Winehouse. 

Els meus compositors predilectes? Rossini, Liszt, Richard Strauss i Nino Rota.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Je ne veux pas travailler de Pink Martini.

Els meus pintors predilectes? Potser Jacques Louis David i Turner. Adoro també els frescos del Pinturicchio a la Biblioteca Piccolomini de Siena.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? De sinestèsia no puc dir res, però recordo sempre l'olor de la pols centenària del vell Liceu mentre escoltava una òpera.

Els meus herois de la vida real? José Mújica, president d'Uruguay, o Arcadi Oliveres.

Els meus herois històrics? Heinrich Schliemann i Francesc Pi i Margall.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Jaroussky el seu últim disc de música sacra de Vivaldi.

Un concert inoblidable? Molts, però un moment per no oblidar seria el so del violoncel de Rostropovich en un concert al Liceu cap el 1989. Va tocar els concerts de Milhaud, Honegger i Dvořák. Jo era molt jove però encara em sembla sentir el so d'aquell instrument.

Un paisatge preferit? La visió des de les grades del Teatre Grec de Taormina. El Mediterrani als teus peus, el teatre grec davant, el poble a la dreta amb un palau estil de gòtic català i al fons l'Etna en erupció.

Els noms que prefereixo? Ada i Joel. 

Què detesto més que res? L'abús de poder.

Quins dons naturals voldria tenir? Ser més pausat i tenir una veu més maca per cantar.

Estat present del meu esperit? Agitat, en trànsit. És una època de canvis.

Fets que m’inspiren més indulgència? Ho sóc molt d'indulgent però espero també la indulgència dels altres.

Amb quina cançó m’identifico? Cerco un centro di gravità... Battiato i Les chemins de l'amour de Poulenc.

El meu lema? Hoy es siempre todavía, com deia Machado.