La col·laboració Esmuc - Macba, dins del cicle "Macba es viu", va oferir una altra vegada el 12 d'octubre, a l'atri del museu, un concert centrat aquest cop en la percussió contemporània i el seu ampli ventall de possibilitats tímbriques, en combinació amb el piccolo i els mitjans audiovisuals.

La direcció artística anava a càrrec del percussionista valencià Miquel Bernat, membre fundador de l'Ensemble Ictus de Brussel·les i actual professor de percussió del Departament de Música Clàssica i Contemporània de l'Esmuc, de l'Escola Superior de música de Porto i la Universitat d'Aveiro. La responsabilitat interpretativa va recaure quasi completament en el percussionista, compositor i alumne de l'escola Ruben Martínez Orio, però també en Aina Casal al piccolo i l’audiovisual de l’artista Lur Olaizola , que no va poder assistir al concert per motius de treball.

El programa va constar de cinc obres: Mani. Mono per Spring Drum (2007) de Pierluigi Billone, Petites catàstrofes (2010) de Ramon Humet, Lend/Lease for Piccolo and Wood Blocks (2008) de David Lang, Amazonia Dreaming per caixa i veu (1987) d'Annea Lockwood i Júpiter del mateix Rubén Martínez Orio. Totes obres del nou mil·lenni, o gairebé tocant-hi, com ho és Amazonia Dreaming, ens presenten sons, colors i personalitats molt diferents entre sí però units per una idea bàsica: l’experimentació. I en particular l’experimentació tímbrica, buscant sonoritats sorprenents com la de l'Spring Drum, contemporanis com un plat fregat per arc o superballs (baquetes de diversos mides amb una esfera de cautxú en un extrem) o i encara menys convencionals, com el recorregut de tres bales per la membrana d'una caixa.

Les quatre primeres obres van ser la paleta de colors que donava sentit a la peça definitiva, Júpiter. S'hi podien endevinar pinzellades de l’entramat  de sons "traduïts" de les mesures d'energia que va fer del planeta la NASA el 2006, i que l'intèrpret combinava amb l’experimentació tímbrica  d'un plat i un fons de projecció audiovisual. Els muntatges visuals, no referencials, van acompanyar altres dues peces dotant-les de una nova dimensió: Lend/Lease, amb una incessant successió de primers plans de mirades en blanc i negre i la brillant interpretació visual de Mani. Mono per Spring Drum.

Certament el lloc idoni per aquest tipus de propostes artístiques interdisciplinàries és el cicle "Macba es viu" que, amb la col·laboració de Moritz, segueix cada dissabte oferint nous projectes on es pot assistir tant amb qualsevol modalitat d’abonament com amb l'entrada del museu, i així tenir una experiència més completa dels fluxos artístics de major actualitat.