Un espectacle de revista
L'Esmuc col·labora amb el TNC en la inauguració de la temporada
Varietats, humor, cuplet, espectacle... Així inaugurà el Teatre Nacional de Catalunya la temporada 2013/2014 i la direcció artística de Xavier Albertí el passat octubre amb Taxi... Al TNC!. Un espectacle amb la pretensió de recuperar l’esperit del gènere de la revista i les varietats del Paral·lel dels anys 20 i 30 amb la col·laboració d’uns vuitanta artistes. El TNC obrí les portes remarcant el seu caràcter públic i fent-lo accessible a tothom, de manera que tots els ingressos generats per l’espectacle es van destinar al programa socioeducatiu Apropa Cultura, el qual vetlla per un accés públic a la cultura sense barreres socials ni econòmiques.
Una hora i mitja d’espectacles d’allò més diversos amb la sàtira i l’humor com a fils conductors. Gairebé una vintena de cuplets que van des de Al Rompeolas, passant per Fresquibilis sur mer, Soy Miguelito i El vestir d’en Pasqual –entre d’altres– fins el que dóna nom a l’espectacle, a càrrec d’Egos Teatre. I tot això acompanyat de música en directe de la mà de l’Orquestra de les Glòries Catalanes, dirigida per una enèrgica directora polonesa –Wanda Pitrowska– que amagava la identitat de Xavier Albertí. L’orquestra estava formada per intèrprets graduats a l’Esmuc que prèviament havien fet proves de selecció a través de l’Escola. "L'equip humà del teatre estava molt coordinat i ens va tractar molt bé, ens vam sentir com a casa", assegura una de les integrants de l’orquestra. Una experiència nova, una dinàmica d’assaig i d’interpretació diferent, una nova perspectiva des del fossat d’un teatre... I tot plegat sempre subjecte als artistes, al director i a tot allò que passava a escena. Un repte tant pels músics com pels actors –molts dels quals no estaven acostumats a cantar– que finalment van superar amb èxit tots plegats. "Pel que fa al Xavier Albertí, tots compartíem l’opinió que és un gran professional en totes les seves facetes (director artístic, director musical...) i una gran persona que ens va fer sentir part de l'espectacle". En totes les actuacions, l’orquestra no només estava al fossat posant la banda sonora, sinó que tots i cadascun dels músics van ser els protagonistes d’aquella música.
El Paral·lel de l’oci, de l’entreteniment, del teatre popular de gènere "menor" que mai havia pogut accedir als grans escenaris arribà així al TNC, amb gran empenta i entusiasme sota la batuta de Xavier Albertí.
Comments
Log in to comment.