Inaugurem el curs amb un homenatge
El compositor Narcís Bonet imparteix la lliçó inaugural a l'Esmuc
El dimarts 29 d’octubre, a les 12.00h, a l’Escola Superior de Música de Catalunya les classes es van suspendre de manera extraordinària, amb motiu de l’acte inaugural del curs. Aquest any no va ser com tots els altres; els alumnes del centre van voler iniciar l’acte amb un seguit de peces que, subtilment, representen la situació de l’educació avui dia. És per això que van interpretar a l’entrada de la sala Oriol Martorell, on es feia l’acte, la Marche Funèbre de F. Chopin, Mater mea de Ricardo Dorado i la Madrugá, una marxa processional de la banda sonora del Capitán Alatriste, d’Abel Moreno.
Un cop tots els convidats van ser dins la sala, Josep Borràs, director de l’Escola, va encetar la inauguració amb un discurs descriptiu de la situació de l’Esmuc, igual que l’alumnat i el professorat, passant de puntetes per un tema tan punxegut com és la situació de precarietat educativa que estem vivint. Però l’estudiant i representant de l’ASSAE, Quim Cornudella, no va oblidar aquest tema, i el seu contundent discurs va quedar arrodonit tot desplegant una pancarta d’un grup d’estudiants, on deia “Salvem la música. Esmuc en lluita!”. Un discurs contraposat al parlament de Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament, que demanava més esforç per aconseguir una Esmuc “encara de més” qualitat i prestigi internacional.
Després dels parlaments es va passar al lliurament de diplomes dels graduats del curs 2012-2013 i les matrícules d’honor de l’assignatura Projecte final a càrrec de Josep Borràs i Narcís Bonet i els estudiants Javier González, Rocío López i Eura Fortuny, els quals van representar la seva indignació amb el centre amb unes enganxines d’Esmuc en lluita.
La lliçó inaugural del procés de creació de l’obra La pell de Brau, composta pel mateix Narcís Bonet l'any 1967, va ser com una passejada per l’època franquista. Segons explicà Bonet –que enguany celebra els seus vuitanta anys i a qui la biblioteca de l'Esmuc ha dedicat una exposició–, els textos de Salvador Espriu que havia musicat eren prohibits per la censura; sembla ser, però, que a Madrid, on l’obra s’estrenà, no se’n varen adonar. Els versos que exemplifiquen més l’obra, segons Bonet, són:
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol
Finalment vam poder gaudir de l’obra La pell de brau dirigida per Xavier Puig i un conjunt instrumental format per estudiants de l’Esmuc (Jaume Castells, flauta; Neus Enrich, oboè; Lluís Casanova, clarinet; Clara Canimas, fagot; Guillem Serra, trompa; Maria Mauri, piano; Olga Benito, arpa; Paula Piñero, percussió; Gerard Ramos, recitant), els quals van fer una magnífica interpretació.
La inauguració es completà aquella mateixa tarda amb una classe magistral de Narcís Bonet adreçada a compositors i intèrprets, i l'endemà dimecres, amb una segona classe magistral dirigida a estudiants i professors de Pedagogia, amb les quals L'Esmuc completava el seu homenatge al compositor.
Comments
Log in to comment.